Des de la perspectiva històrica, Ataun ha estat un municipi molt important a causa de la seva ubicació estratègica per fer frontera amb Navarra. Encara que avui constitueix punt de passada de segon ordre, antigament el camí que anava de Navarra a la Costa passava per aquí.

Testimoni d’aquesta importància és la població del municipi en segles passats, molt major que l’actua-la. En l’actualitat es conserven encara vestigis d’aquest il·lustre passat: palaus Zubikoeta (XVII) i Zelaibar (XVI), esglésies de Sant Martin de Tours, Sant Gregori Magne (XIX) i Santa Isabel (XX), Casa Consistorial (XVII). També hi ha tresors en d’interior d’aquets edificis, com per exemple l’òrgan barroc ibèric de l’església de Sant Martin, uns dels més importants dels 7 existents en Gipuzkoa, i el retaule renaixentista.

Remuntant-nos més en el temps, cal destacar els dolmens deixats pels primers pobladors (estacions megalítiques d’Aralar i Ataun-Burunda) i els vestigis de coves com Pikandieta o Limurita, les restes de l’antiga calçada romana de Berrenoa. També es poden visitar nombrosos entorns descoberts i presentats pel ataundarra Joxemiel Barandiaran.

Seguint la tradició, s’han conservat les cledes dels pastors, el cable que tan important ha estat per a Ataun i el seu funcionament, i els forns de calç, perquè ens ajudin a entendre la forma de vida del passat. I, com no, el tresor recopilat per Joxemiel, orgull dels ataundarras, i visible en el Museu Barandiaran:el món mitològic.

BIBLIOGRAFÍA

Agirre, J., Alvarez, D., Lamikiz, X., Moraza, A. eta J. A. Mujika. 2006. Kulturbideak Aralarren. Harrien atzetik urratsez urrats: Giza Iraganaren Aztarnak Aralarko Parkean. Gipuzkoako Foru Aldundia, Landa Ingurunearen Garapenerako Departamentua. Donostia.

Aguirre, Iñigo et al. 1990. Bailarak : guía de ríos, valles y comarcas de Euskal Herria. Vol. 6. Sendoa-Linorsa-Kriseilu. Donostia

Aizpurua, Jon. 2005. Jentilen Etorrera: herri baten arima (1981-2005). VIII. Ataun Aztergai Beka. Ataungo Udala.

Aranburu, P.J. 2003. Ataungo ogibide historikoen edo artzaintza, nekazaritza, basogintza, errota, eraikuntza eta zerbitzuen kulturazko eragin nagusia bertako ETNOSAren historian, XIV-XX mendeetan. VII. Ataun Aztergai Beka. Ataungo Udala.

Ayerbe, Enrique. 1981. Mendiak II: Montes de Euskal Herria, Naturaleza y Huella humana. ETOR. Donostia.

Ayerbe, Enrique. 1990. Ibaiak eta haranak: Historia, arte eta paisajearen gidaliburua. ETOR. Donostia.

Barandiaran, J. M. 1972. Diccionario ilustrado de mitología vasca. In: Obras Completas, I. alea. La Gran Enciclopedia Vasca. Bilbo.

Barandiaran, J. M. 1973. Eusko folklore. In: Obras Completas, II. Alea. La Gran Enciclopedia Vasca. Bilbo.

Urdangarin, Nekane eta Munduate, Leire. 1996. Karobiak Ataunen. Eusko Jaurlaritza.