En una casa del barri d’Aia tenien com a criada a una jove noia de San Gregorio. Tots els dies festius baixava a casa dels seus progenitors i després, al capvespre del diumenge tornava a Aia, totalment mandrosa. Preferia estar a casa seva que treballar com a criada. La seva mare li renyava amb freqüència per això.
Una vegada, en un d’aquests capvespres de diumenge, la mare li va maleir cridant que sortís cap a Aia ja que anava tard, com sempre. I la noia va partir cap a Aia plorant, va pujar travessant Agaramunda. Quan va arribar a la cova d’Agaramunda, va pujar a l’avellaner situat sobre l’entrada de la cova, ja que volia recollir les avellanes.
Però desgraciadament la branca es va trencar, i la noia va caure a l’interior de la cova. Veïns i familiars van passar dies buscant-li, però no van trobar rastre d’ella. Posteriorment es va trobar un dit de la noia, amb el seu anell, sota el pont d’Arbeldi, i segons altres fonts, va anar a la cuina d’Andraleize.