En el passat un grup gran de filaneres s’ajuntava totes les nits en el caseriu Lauspeltz. Una d’aquestes nits una de les noies va dir: “al fet que porto aigua de la font de la muntanya al costat del caseriu Iturriotz” i les altres obstinades que no, per la qual cosa van fer una aposta. Així, la noia va agafar un recipient i es va dirigir cap a la font mentre les altres romanien en l’entrada de Lauspeltz sota la llum de la lluna.
De tant en tant li cridaven “On estàs?” i ella responia: “En tal assetjo”. Però, de sobte, les respostes van cessar.
Al poc temps va arribar una ràfega d’aire a l’entrada de Lauspeltz, i algú va dir:
La nit per als nocturns, i el dia per als diürns.
Mai més es va saber de la noia. (Gaueko)