En un temps, un pastor vivia en una barraca de Leizadi. Cada dia, per quan tenia preparat el braveja, un jove gentil baixava de la cova de dalt, s’asseia en un seient de pedra, i l’hi bevia tot.
Una vegada el pastor li va explicar el succeït a un amic, i aquest li va dir que per quan baixés el gentil tingués el seient roent.
I així va ser, l’endemà va fer el que li va recomanar el seu amic. I el gentil va arribar just després que el pastor tragués el seient de pedra del foc. Es va asseure en el seient com sempre, però de seguida va començar a cridar i va fugir.
Al sentir els seus crits, els pares del gentil van sortir a l’exterior de la cova, i van preguntar al seu fill: “Qui ha estat? Qui ha estat?”. “Jo a mi mateix, jo a mi mateix”. “Això li haurà vingut bé a aquest pastoret d’aquí”, van dir, i van donar el tema per resolt.