Els gentils<\/strong>, \u00e9s a dir, els bascos de l’era precristiana, so gegants i fornides. Viuen a la muntanya, i llancen grans pedres als seus enemics. Ells construeixen, per exemple, els menhirs (pedres de gentils) i cromlec (hortes de gentils), aix\u00ed com nombroses esgl\u00e9sies, ponts i cases del Pa\u00eds Basc. Tamb\u00e9 se’ls coneix com Mairuak. Coneixen l’agricultura abans que ning\u00fa, i han ensenyat moltes coses a l’\u00e9sser hum\u00e0. Aquest tipus d’\u00e9ssers t\u00e9 gran difusi\u00f3 en la mitologia indoeuropea.<\/p>\n Les lamias<\/strong> s\u00f3n belles criatures amb aspecte de dona i que solen estar en rius. Tenen una pota d’\u00e0nec o cabra, pentinen el seu cabell amb una pinta d’or, i embadaleixen a l’\u00e9sser hum\u00e0. Apareixen tamb\u00e9 en la mitologia grega i romana.<\/p>\n T\u00e1rtalo<\/strong> \u00e9s un \u00e9sser malvat amb un sol ull. Viu en coves, i atrapa i devora a joves. El seu origen s\u00f3n els ciclops de la mitologia grega.<\/p>\n El seu propi nom defineix qui era: el senyor del bosc<\/strong>. \u00c9s alt i fort, i el cabell li arriba fins als genolls. A m\u00e9s de cuidar el ramat, avisa a crits al pastor quan s’acosta una tempesta. Protegeix al bestiar enfront dels llops, i quan est\u00e0 a prop les ovelles mouen els seus cascavells.<\/p>\n A la nit les bruixes<\/strong> de nit celebren unes reunions anomenades \u201caquelarre\u201d. Amb freq\u00fc\u00e8ncia adopten forma de gat, ruc o b\u00e8stia, i generalment els falta alguna part del cos (m\u00e0, cama o cap). Entre els segles XV i XVII es van celebrar molts judicis contra les bruixes al Pa\u00eds Basc, i en els mateixos es barrejaven creences populars, religi\u00f3, disputes ve\u00efnals i pol\u00edtica.<\/p>\n Mari \u00e9s la reina de les deesses. Generalment es representa amb cos i rostre de dona, elegantment vestida (normalment de vermell). Tamb\u00e9 apareix com a arbre, \u00e0guila, vaca o dona de foc. Sugaar \u00e9s la seva parella. Viu en coves de moltes muntanyes (Larrunarri, Murumendi\u2026)<\/p>\n Zezengorri<\/strong> \u00e9s un \u00e9sser que viu en coves. Adopta forma de vaca o toro, i protegeix els estatges de Mari. Hi ha persones que creuen que \u00e9s la pr\u00f2pia Mari. Cal destacar que el toro ha estat molt important en tota la cultura del sud d’Europa.<\/p>\n Sugaar<\/strong> \u00e9s el marit de la deessa Mari. T\u00e9 forma de serp, i est\u00e0 molt lligat a tempestes i trons. Entre altres, castiga a nens i nenes que no obeeixen als seus progenitors.<\/p>\n Gaueko<\/strong> \u00e9s el senyor de la nit, i no permet a l’\u00e9sser hum\u00e0 treballar de nit. Gaueko atrapa i es porta als joves que solen realitzar proeses i apostes a la nit.<\/p>\n A diversos pobles de Guip\u00fascoa i Navarra es denomina Zozomikoteak<\/strong> als dos \u00faltims dies i mig de Mar\u00e7 i als dos primers dies i mig d’Abril. Es tracta de l’\u00e8poca en la qual els tordes comencen a construir el seu niu.<\/p>\n","protected":false},"template":"","class_list":["post-2276","leyenda","type-leyenda","status-publish","hentry"],"acf":[],"yoast_head":"\nLAMIAS<\/h2>\n
T\u00c1RTALO<\/h2>\n
SENYOR DEL BOSC<\/h2>\n
BRUIXES<\/h2>\n
MARI<\/h2>\n
ZEZENGORRI<\/h2>\n
SUGAAR<\/h2>\n
GAUEKO<\/h2>\n
ZOZOMIKOTEAK<\/h2>\n